APRENDÍS, [APRENDIÇ] s.

Aprenent.

V. aprenedís.

"Item com los calefats hajen fets ordinacio entre si que nengun d ells no prenga sino un dexeble o aprendis per pendre lo dit ofici."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 6, de Pact., f. 41, 4

"Item que alcun maestre barber no gos afermar fadri aprendiç de l art de barber de dos anys avall sots pena de cent solidos..."
Capítols de la Confraria dels barbers i cirurgians Barcelona, 10 de juliol de 1408. XIII; Arx. C. d'A. (reg. 2.207, f. 91).